El municipi

Informació del municipi de Sant Aniol de Finestres.

Introducció

Vista del municipi
Vista del municipi

Sant Aniol de Finestres té un encant indescriptible pel seu contingut cromàtic i la bellesa de les seves muntanyes, contrastant el verd fosc dels alzinars que cobreixen els vessants de les muntanyes amb els verds més pàl·lids dels prats i amb els tons platejats dels arbres que voregen el Llémena, un riu amb molt d’encant.

Les seves esglésies i castell d’origen romànic, ens donen senyals de la seva història, una història plena de vida, que sens dubte, amb el pas del temps ha anat conformant un paisatge d’una bellesa excepcional

Dins el terme municipal hi ha tres nuclis fonamentals : Sant Aniol, que dona nom al municipi i n’és la seu històrica, Sant Esteve de Llémena, el nucli més poblat, actiu i de fet la seu administrativa i La Barroca, un extens altiplà bàsicament natura.

vistes-des-de-finestres

Sant Aniol de Finestres

SANT-ANIOL-DE-FINESTRES8El poble de Sant Aniol de Finestres (55 h el 2005) és situat a 415 m, a la dreta de la riera de Llémena.

És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Aniol, esmentada el 922. Posteriorment va ser donada a la seu de Girona pel comte Miró II de Besalú, bisbe de Girona. L’església actual és d’origen romànic, encara que ha estat molt modificada. De romànic conserva l’absis, sobrealçat amb construccions posteriors. La torre campanar és espitllerada.

Al maig se celebra la festa major i al desembre l’aplec de Santa Llúcia.

Sant Esteve del Llémena

El poble de Sant Esteve de Llémena (298 m i 218 h el 2005), és situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. Hi ha l’ajuntament. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve, i es troba al Veïnat de l’Església, uns 2 km al S del nucli, passat el Veïnat Sec.

SANT-ESTEVE1

La Barroca

Al sud de Sant Esteve, situat a uns 386 m, a la dreta del torrent de la Barroca, afluent de la riera de Llémena per la dreta, hi ha la caseria de la Barroca (o Sobre-roca) que tenia 13h el 2005. La seva església parroquial, dedicada a Sant Andreu, és documentada el 985 (“Sancti Andreae qui est situs in locum que dicunt Super Rocha”) en una permuta de terres situades a la dita parròquia feta entre Guillem i Gotmar, bisbe de Girona. Hi ha una altra permuta de terres, del 1271, efectuada entre Berenguer de Castelló i Pere, abat d’Amer. El 1603 el lloc és citat com a Çabarroca en un privilegi que Berenguer d’Om, baró de Santa Pau, concedí als seus habitants. Hi ha les restes d’un castell quasi totalment arruïnat. De l’església parroquial, que és del segle XVII, depèn el santuari d’Elena, situat al vessant del puig d’Elena (565 m), a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena. És un edifici romànic d’una nau i un sol absis, amb campanar de paret i un porxo davant la porta a la façana de ponent; ha estat bastant modificat.

SANT-ANDREU1